Què és un safareig? La paraula que dona nom a la bugaderia

Abans que la rentadora entrés a les cases, cada poble català tenia un lloc on la roba quedava neta i les notícies corrien més de pressa que l’aigua: el safareig. Si has arribat aquí preguntant-te què és exactament, la resposta curta cap en una frase: el rentador públic de tota la vida. La resposta llarga és força més bonica, i de passada explica per què la nostra bugaderia de l’Escala es diu com es diu.

Una bassa, una pedra inclinada i molta conversa

Un safareig és, en essència, una bassa d’aigua comunal. L’aigua hi arribava d’una font, d’un rec o d’un pou, i tot al voltant hi havia lloses de pedra inclinades cap a l’aigua: era allà on es fregava la roba amb sabó, s’hi picava i s’hi esbandia. N’hi havia a cel obert i n’hi havia de coberts, amb teulada i pilars, per treballar protegits del sol i de la pluja.

Rentar-hi era feina dura. S’hi arribava carregat amb coves de roba i s’hi passaven hores agenollat vora l’aigua freda, fregant contra la pedra. Però el safareig tenia una cosa que cap rentadora ha tingut mai: era el lloc on el poble es trobava.

«Fer safareig», la perla que ens ha quedat

D’aquelles hores de feina compartida en va néixer una expressió que encara fem servir cada dia. En català, fer safareig vol dir xafardejar: comentar la vida dels altres, escampar rumors, posar-se al dia de tot el que passa. Té tota la lògica del món: mentre la roba s’esbandia, la conversa no parava mai. El safareig era el diari local, la ràdio i el grup de WhatsApp de l’època, tot alhora.

Que una paraula de bugada hagi acabat volent dir «xerrar de la gent» diu molt de com era de social aquell racó del poble.

Els safareigs que encara queden

Quan l’aigua corrent va arribar a les cases, els safareigs van anar quedant en silenci. Però no han desaparegut: molts pobles de l’Empordà i d’arreu de Catalunya conserven el seu, sovint restaurat i cuidat com a petit patrimoni local. Passeja per segons quin nucli antic i te’l trobaràs: la bassa serena, les lloses polides per dècades de bugades, l’ombra fresca i aquella acústica que fa que encara sembli que s’hi senten converses.

Val la pena aturar-s’hi un moment. Són construccions modestes i alhora plenes de memòria: poques coses expliquen tan bé com vivia un poble.

El safareig d’avui

I aquí arriba el pont que ens toca de prop. Una bugaderia autoservei és, ben mirat, el safareig del segle XXI: el lloc del poble on la roba queda neta, amb màquines en lloc de lloses i aigua calenta en lloc d’aigua de font. I amb una cosa que no ha canviat gens: mentre el tambor volta, la gent encara hi fa petar la xerrada.

Per això, quan vam obrir una bugaderia a l’Escala, el nom va caure pel seu propi pes: Safareig.

En tenim dos locals, tots dos oberts els 365 dies de l’any de 8 a 22 h: Safareig, a l’avinguda de Montgó 2, i Safareig XL, a Closa del Llop 107, amb màquines grans per a edredons i roba voluminosa. Passa-hi amb una bossa de roba i comprovaràs que la tradició es manté: bugada impecable i, si et ve de gust, una mica de safareig mentre esperes. Tota la informació, a safareig.es i a la pàgina de preus.